El dret a la salut està seriosament amenaçat. Després d'una epoca en que la tendència va ser apostar per l'atenció primària com la base d'una sanitat universal i pública, el model ha canviat. Els mercats i el seu model, basat en recolçar els interessos privats per sobre de les necessitats de les poblacions, avançen imposant desigualtat. El desmantellament de la sanitat pública que vivim a Catalunya, aquest desmantellament trosset a trosset, encobert de privatització de serveis, no és un procès nomès català. És una tendència global amb dos potes que caminen fermes. Una pota arrassa amb allò que ens ha costat anys i diners construïr als ciutadans catalans, espanyols i europeus. L'altre pota trepitja fort allà on mai hi ha hagut un sistema sanitari públic per impedir que mai s'aixequi. En aquest sentit la cooperació sanitària, amb la seva absència de coordinació amb els governs locals i els seus sistemes públics locals sovint és còmplice de la privatització.

Avui Medicus Mundi Catalunya llança el vídeo “Pel dret a la salut” amb el que Quepo i MedicusMundi culminem una fase de treball intens sobre la seva comunicació. Quan vam començar a pensar com podíem explicar què era i què feia Medicus Mundi, i la importància que nosaltres li veiem al seu enfocament sobre el dret a la salut, ens vam adonar que era molt complicat. Els companys de Medicus tenen una mirada molt especial sobre la cooperació sanitària i la lluita pel dret a la salut. Aquesta mirada que pot semblar només un matís des de fora del món de la cooperació, no ho és. De fet, és estructural i ho canvia tot. No és la cooperació heroica (i fàcilment retratable) que salva vides al llindar de la mort. És la que intenta evitar que s'arribi a aquest extrem. Això és el que hem provat de transmetre en aquest vídeo. En aquest moment de privatització global i massiva de la salut, alhora que al nostre petit món lluitem amb marees blanques i tancaments a hospitals contra una pota, una organització internacional treballa justament en la defensa del mateix a països debilitats i ofegats per l'altra pota. Però un cop més totes dues lluites, la d'aquí i la d'allà, són la mateixa lluita perquè «el problema és global i ens afecta a totes»

Volem donar les gràcies i reconèixer el treball de totes les col·laboradores que han fet possible aquest vídeo. A Jordi Royo i Mercedes Montalà per haber prestat les seves veus a aquest manifest pel dret a la salut. A Videolab per la col·laboració inestimable en la digitalització de moltes hores de material d'arxiu de Medicus. A A Punto la Postpo per la col·laboració en la gravació de les veus en off. També a totes les persones que apostant per una cultura lliure han permès que poguéssim utilitzar les seves imatges Creative Commons, i a Kanaki Films, How i Roger Sabà per la cessió per al vídeo. A Alicia Sevilla per deixar-nos aquest piano, impressionant sota els seus dits, que ha omplert de força el discurs i a Jeremie Delaveau per les moltes hores de selecció i edició del material d'arxiu. I a les companyes d'equip a Quepo, sempre més aviat a les dures que a les madures.

Seguim caminant en la lluita pel dret a la salut.

El Chagas és l'enfermetat parasitària més devastadora d'Amèrica Llatina. Uns 16 mil·lions de persones s'infecten cada any, de les quals entre 30.000 i 50.000 moren a causa de no ser tractades.

Els darrers dies a Estats Units s'han salvat dos metges infectats d'ebola que han pogut obtenir dosis de medicines en fase d'experimentació que mai arribaran a Sierra Leona o Libèria, o enlloc més enllà de l'estret de Gibraltar. La situació es repeteix a alguns dels països on el Chagas és endèmic. A banda dels problemes habituals de tractar amb una enfermetat carregada de mites sobre la supervivència, de l'accés a la població en risc i de la manca d'inversió en formació a professionals. Les autoritats sanitàries es queixen de problemes d'abasteixement per part de la indústria farmacèutica, al igual que de la manca d'inversió en investigació i de greus problemes d'abastament de les dosis necessàries.

Un dels països més afectats és Bolivia però també és una malaltia que es troba a Europa, Estats Units o el Japó. A Bolivia hi treballa l'organització ISGlobal amb la que hem realizat InfoChagas. Un projecte de web i audiovisuals per tal d'oferir un portal de referència internacional amb informació accesible per a la població en risc, i rigurosa per a la comunitat mèdica i científica que hi treballa. Disposa d'una app per facebook, per tal d'oferir orientació a persones que es considerin en risc. Tan debó el projecte sigui d'utilitat per a les comunitats d'arreu que el necessiten.

El jueves 22 de marzo dio comienzo la 8ª Muestra de Cine sobre el derecho a la salud en el mundo, enmarcado dentro de la campaña global Derecho a la Salud en África de Medicus Mundi Catalunya y Farmacéuticos Mundi.  En esta muestra, al igual que en las ediciones anteriores y siempre tomando como punto de partida el audiovisual, se intenta reflexionar, debatir y dar respuesta a las cuestiones fundamentales sobre la salud.

Tres documentales son los protagonistas de esta edición de Salut, Dret, Acció que nos presentan y sitúan en la temática y las luchas que en torno a ella se originan. Los ponentes invitados en cada una de las sesiones nos permiten conocer de primera mano, las historias y las luchas personales y colectivas que dan pie al enriquecedor debate que tiene lugar tras finalizar las proyecciones.

La Salud el Negocio de la Vida

Un profundo análisis de las causas y responsables de la situación actual del sistema sanitario en Cataluña.

(Barcelona 22/05) 

India, la farmacia del mundo

El conflicto entre el negocio de las patentes y la protección del acceso a los medicamentos.

(Terrassa 27/05; Girona 28/05;  Barcelona 29/05; Tarragona 30/05 y Lleida, 03/06)

A luta continua

El tortuoso recorrido y las injerencias que vive Mozambique en la construcción 

de su sistema público de salud

( Terrassa 27/05; Girona 28/05; Tarragona 30/05; Lleida 03/06 y Barcelona 05/06)

Visita la web de la muestra en salutdretsaccio.org

3 de desembre, Marijn Dekkers director executiu de Bayer explica clarament en una conferencia un pensament sovint difícil de demostrar: “Nosaltres no desenvolupem aquest medicament per als indis, sinó per als pacients occidentals que se'l poden permetre". Aquest és un posicionament amagat, extrapolable a molts altres sectors industrials. Però en aquest cas el projecte que hem fet amb Medicus Mundi Catalunya i Farmamundi Catalunya tracta justament de l'accés als medicaments i el problema originat per la industria farmacèutica i la privatització del que hauria de ser el dret a produïr medicaments accessibles per a tothom.

Medicaments que no curen és un projecte fet per sensibilitzar i educar sobre la onada expansiva de desigualtat que es genera amb un sistema de patents perfecte per enriquir enormement a grans multinacionals del fàrmac però totalment desastrós per al bé comú dels éssers humans del planeta. Tant desigual com que només el 20% de la població mundial consumeix el 80% dels medicaments que es produeixen o el que vindria a ser el mateix, en termes globals els medicaments són per als rics i els pobres no tenen dret a curar els seus mals i malalties.

A partir d'un web amb un vídeo i tres propostes de tallers per a joves, tot dissenyat per la seva aplicació digital a l' aula, es desgranen els continguts per entendre com aquest fet genera tot un seguit de desequilibris. La complexitat de les donacions de medicaments que si no es fan bé acaben sent perjudicials. El mal cap al medi ambient que genera una producció desmesurada de químics complexes que sovint es llençen. El Web és l' eina per entendre aquestes i altres problemàtiques. L'usuari o professor parteix del vídeo i pot anar profunditzant, fent els tallers o ampliant informació, a les diferents referències.

Marijn Dekkers es va retractar del que havia dit. Segurament el director de comunicació de Bayer li va explicar el milions que es gasten cada any en camuflar la veritat. Es dediquen a fer gran una empresa, venent medicaments a preus disparats només per als que s'ho poden permetre. Però ara tots sabem el que pensa Marijin i podem entendre que és el mateix que pensen la resta de companys directius de la resta de multinacionals farmacèutiques que cada dia s'oposen a que es puguin fabricar genèrics per salvar vides i curar malalties. Nosaltres esperem que Medicaments que no curen sigui una eina per a tothom, però en especial per docents, que ens ajudi a ser conscients d'un tema, tan important com poc conegut.