Avui comencen les projeccions de la 10a Mostra de Cinema Salut, Drets, Acció als Cinemes Girona de Barcelona. Ara ja fa 3 anys que hi estem implicades amb l'estratègia de comunicació i la producció d'aquesta mostra de cinema. The Waiting Room, Outbreak i Temps d'Écoute: 3 sessions de bon cinema documental i 4 debats sobre el dret a la salut.



Com a novetat en l'estratègia de comunicació, aquest any hem organitzat una sessió inaugural amb un debat crític per parlar de salut i desigualtat: Desmuntant #LaPitjorEpidèmia.

Ja fa uns mesos que vam començar a col·laborar amb la gent de Crític en un blog que porta el mateix nom, La Pitjor Epidèmia. Aleshores, amb la connexió que s'ha anat creant entre les entitats de la campanya Medicus Mundi Mediterrània i Farmacèutics Mundi amb el periodisme rigorós i la xarxa d'arreu del món d'activistes, moviments socials, entitats, ong i ciutadania, vam pensar que havíem de trobar un format per a visibilitzar aquesta pluralitat i diversitat de línies de lluita contra la desigualtat en salut.

I d'aquesta manera va nèixer la proposta organitzada ahir de debat al Pati Llimona.

Un debat amb dos ponents principals: Gemma Tarafa, comissionada en salut de l'Ajuntament de Barcelona, i Joan Benach, investigador i director de GREDS-Emconet. Dinamitzada per Sergi Picazo, periodista de Crític, i amb una fila zero de luxe on s'incorporava tota aquesta pluralitat de lluites.

Vam gravar el debat en streaming amb LaMinimèdia, el podeu veure ara:

Acabem d'estrenar el blog La Pitjor Epidèmia al diari d'investigació Crític, on publicarem periòdicament informació amb l'objectiu de generar consciència i actitud crítica sobre les causes socials i polítiques que provoquen la pitjor epidèmia en salut del món: la desigualtat en la manera d’emmalaltir i morir.

Home del Blog #LaPitjorEpidèmia a Crític

El projecte Salut, Drets, Acció, que fem conjuntament amb medicusmundi Catalunya i Farmacèutics Mundi, s'està convertint en un espai d'aliances amb altres entitats i projectes del sector social i de la comunicació.

Ara és Crític, un diari de referència a Catalunya en periodisme d'investigació, independent i, sobretot, amb sentit crític, qui ens ha obert una finestra per a poder dir la nostra en salut i drets socials.

Al blog comptarem amb un equip de luxe: la periodista Laia Altarriba, l'investigador expert en determinants socials de salut Joan Benach (Greds-Emconet) i tot l'equip de medicusmundi Catalunya, Farmacèutics Mundi i Quepo. A més, ens acompanyaran col·laboradors puntuals segons la temàtica que treballem.

La proposta és abordar diversos determinants socials i com els hi afecta la desigualtat en l'accés a la salut: sistemes sanitaris, condicions laborals, migracions, guerra, alimentació, aigua i higiene, condicions d'habitatge, territori, política, accés a medicaments i medi ambient.

El primer article publicat Vols guanyar diners? Inverteix en sanitat! realitza una radiografia en profunditat al lucratiu negoci en què s'ha convertit la sanitat arreu del món.

Us convidem a llegir-lo i seguir-nos a partir d'ara també a través del periodisme de Crític, que com molt be diuen ells mateixos, si no és d'investigació no és periodisme.

Treballant l'estratègia de comunicació i producció de la 9a edició de la Mostra de Cinema Salut, Drets, Acció amb Medicus Mundi Catalunya i Farmacèutics Mundi, ens vam trobar que els mitjans de comunicació i les xarxes socials han estat plagades de notícies alarmants per l'amenaça a casa nostra per una malaltia com l'èbola, que fins a dia d'avui havia estat delimitada als mal anomenats països "pobres".

Durants dies, setmanes, mesos... titulars a totes les portades i obrint noticiaris parlant de persones afectades, de persones mortes, xifres als països "pobres", noms i cognoms als països "rics", alerta màxima als hospitals, als aeroports, declaració de l'estat d'emergència a tot el món, pànic descontrolat en alguns moments...però poques reflexions al voltant dels perquès.

Per què una malaltia es converteix en epidèmia?
Per què aquestes malalties estan concentrades als països "pobres"?
Per què només omple les portades el que passa als països "pobres" si afecta als països "rics"?
Per què no comencem a parlar de les causes de les epidèmies?

Aquest és l'objectiu amb el que ha nascut #LaPitjorEpidèmia: un leit motiv per visibilitzar la desigualtat i la injustícia en la que es legitima un món insostenible.

Perquè no existeixen els països ni les persones "pobres", sino empobrides.
Perquè de la mateixa manera que l'economia i la política s'ha globalitzat, ho ha fet també la pobresa i l'exclusió social.

Aquest és el tret esencial que afecta en la salut de les persones: la dimensió actual de les malalties no són sino una conseqüència de decisions polítiques i d'interessos econòmics.

Benvinguts a la 9ª Mostra de Cinema Salut, Drets, Acció. Cinema per denunciar i crear consciència sobre el dret a la salut: quatre sessions, quatre documentals, quatre debats. No us ho perdeu!

I no volem marxar sense donar les gràcies a l'equip professional que ha col·laborat amb Quepo per a fer possible la producció de l'spot de la mostra de cinema: Agost Alustiza en la postproducció de so i Javier Pinto amb motion graphics.

El dret a la salut està seriosament amenaçat. Després d'una epoca en que la tendència va ser apostar per l'atenció primària com la base d'una sanitat universal i pública, el model ha canviat. Els mercats i el seu model, basat en recolçar els interessos privats per sobre de les necessitats de les poblacions, avançen imposant desigualtat. El desmantellament de la sanitat pública que vivim a Catalunya, aquest desmantellament trosset a trosset, encobert de privatització de serveis, no és un procès nomès català. És una tendència global amb dos potes que caminen fermes. Una pota arrassa amb allò que ens ha costat anys i diners construïr als ciutadans catalans, espanyols i europeus. L'altre pota trepitja fort allà on mai hi ha hagut un sistema sanitari públic per impedir que mai s'aixequi. En aquest sentit la cooperació sanitària, amb la seva absència de coordinació amb els governs locals i els seus sistemes públics locals sovint és còmplice de la privatització.

Avui Medicus Mundi Catalunya llança el vídeo “Pel dret a la salut” amb el que Quepo i MedicusMundi culminem una fase de treball intens sobre la seva comunicació. Quan vam començar a pensar com podíem explicar què era i què feia Medicus Mundi, i la importància que nosaltres li veiem al seu enfocament sobre el dret a la salut, ens vam adonar que era molt complicat. Els companys de Medicus tenen una mirada molt especial sobre la cooperació sanitària i la lluita pel dret a la salut. Aquesta mirada que pot semblar només un matís des de fora del món de la cooperació, no ho és. De fet, és estructural i ho canvia tot. No és la cooperació heroica (i fàcilment retratable) que salva vides al llindar de la mort. És la que intenta evitar que s'arribi a aquest extrem. Això és el que hem provat de transmetre en aquest vídeo. En aquest moment de privatització global i massiva de la salut, alhora que al nostre petit món lluitem amb marees blanques i tancaments a hospitals contra una pota, una organització internacional treballa justament en la defensa del mateix a països debilitats i ofegats per l'altra pota. Però un cop més totes dues lluites, la d'aquí i la d'allà, són la mateixa lluita perquè «el problema és global i ens afecta a totes»

Volem donar les gràcies i reconèixer el treball de totes les col·laboradores que han fet possible aquest vídeo. A Jordi Royo i Mercedes Montalà per haber prestat les seves veus a aquest manifest pel dret a la salut. A Videolab per la col·laboració inestimable en la digitalització de moltes hores de material d'arxiu de Medicus. A A Punto la Postpo per la col·laboració en la gravació de les veus en off. També a totes les persones que apostant per una cultura lliure han permès que poguéssim utilitzar les seves imatges Creative Commons, i a Kanaki Films, How i Roger Sabà per la cessió per al vídeo. A Alicia Sevilla per deixar-nos aquest piano, impressionant sota els seus dits, que ha omplert de força el discurs i a Jeremie Delaveau per les moltes hores de selecció i edició del material d'arxiu. I a les companyes d'equip a Quepo, sempre més aviat a les dures que a les madures.

Seguim caminant en la lluita pel dret a la salut.

Avui acompanyem a Medicus Mundi Catalunya en dia de doble estrena!

Per una banda, des d'avui ja podeu visionar online A Luta Continua, un potent documental que posa sobre la taula un controvertit debat: com hauria de ser una veritable cooperació internacional que sumi en la construcció d'un sistema públic de salut d'un país com Moçambic, si actualment el 80% del seu pressupost en sanitat depén de l'ajuda externa? 

El documental ha estat produït per Kanaki Films i al web Salut, Drets, Acció hi podreu trobar tota la informació tècnica, així com les lluites moçambicanes o que des de casa nostra hi treballen per garantir-hi el dret a la salut.

Per aquesta ocasió tan especial, Medicus Mundi Catalunya re-estrena el seu #blog 80/20, en el que desde Quepo hem treballat en el re-disseny, millorant la visualització de continguts, la connexió amb xarxes i creant un apartat propi per A Luta Continua. 

Recomanem seguir de prop aquest blog i apropar-vos a una entitat que considera la lluita per la salut com una lluita política per eradicar la desigualtat i la pobresa, i defensa l'atenció primària de salut com la base per garantir el dret a la salut universal, pública i gratuïta.

Seguim sumant esforços per a construir discurs #comunicambio.

Aquesta setmana hem donat el tret de sortida a #SalutDretsAcció, un web i una Mostra de Cinema de Medicus Mundi Catalunya i Farmacèutics Mundi, en el que hem dissenyat l'estratègia de comunicació i producció.

En aquesta cosa molt nostra de treballar mà a mà amb les entitats, hem après molt sobre el dret a la salut tal i com l'entenen aquestes dues entitats, és a dir, lluitant pel dret a la salut per a totes les persones. Però també hem après sobre tot allò que no sembla ser salut, però que és essencial per a garantir-la: el dret a una casa, a una feina i sou dignes, a una alimentació i un entorn saludable,...

Les persones expertes del sector sanitari i social els coneixen com a determinants socials de salut. Els primers que hem apuntat serien més propis de casa nostre, però als països empobrits (empobrits pel mateix sistema econòmic i polític global que vulnera els nostres drets aquí) els determinants socials de salut són fulminats per guerres, fam, dessertitzacions, condicions laborals d'esclavatge, espoli de recursos, deutes il·legítims...Com es pot plantejar el dret a una feina o sou dignes on ni tan sols es te garantit el dret a la vida?

Amb tota aquesta informació ens vam posar dos objectius per aquest projecte: posar en valor tota la feina feta per les dues entitats després de 8 anys de projeccions i apropar el debat i la reflexió sobre els continguts a la ciutadania.

Per això una eina web com #SalutDretsAcció. Aglutinar informació de 40 documentals i les seves lluites d'una manera atractiva i pràctica, amb la intenció de convertir-se en plataforma de difusió per a documentalistes sobre salut i altaveu per a ONG, moviments socials i sanitaris d'arreu del món que treballin en la defensa de la salut.

Per això continguts sobre el dret a la salut al món que interessin a les persones. Experts i expertes d'arreu del món, entitats organitzadores i públic assistens es preguntaran, reflexionaran i debatran si es pot tenir salut si no es té casa, feina ni diners per sobreviure; si es pot tenir salut si els medicaments s'han convertit en un luxe destinat a uns pocs, o si es pot tenir salut si el futur de la sanitat pública està dirigit per interessos purament econòmics.

I per això una Mostra de Cinema itinerant. Perquè el canvi i la transformació comença al carrer, i descentralitzar les projeccions i els debats ens ajudarà a arribar a un públic molt més ampli.

Doncs ara ja només queda obrir la sala, apagar llums i engegar el projector. Del 22 de maig al 5 de juny, us hi esperem!

Aquest post pertany a una campanya de difusió del projecte “Aixó és EpD” que estem duent a terme des de Quepo. Durant 10 dies, 10 col·laboracions de persones vinculades a les temàtiques que abordem. Avui, Pau Rubio, reflexiona sobre la nostra proposta de salut.

La primera injustícia de totes és, potser, la que converteix l'acte de nàixer en una ruleta russa. En funció del lloc on et pareixen pot existir una diferència de fins a 35 anys en la teua esperança de vida.

Aquells qui decideixen pels altres han tingut molta pressa en traslladar les seues fàbriques als racons més recòndits del planeta i molt poca a l'hora d'exportar també els drets de què gaudien ells mateixos. Però sense pretendre-ho, han obert una via a l'esperança. Si s'ha pogut globalitzar l'economia d'esta manera, per què no fer el mateix amb la salut? És la pregunta que es fa cada dia l'exèrcit de persones que treballa perquè aquest siga realment un dret universal. És l'objectiu de tota la gent que considera que una qüestió tan fonamental no pot ser tractada individualment pels governs dels diferents països.

Ha arribat el moment d'abordar la salut des d'una perspectiva global. D'arguments en sobren:

a) Per solidaritat, per justícia, perquè es tracta d'un dret que hauria de ser igual per a totes les persones, independentment del seu lloc de naixement, sexe, raça i orientació sexual:

- És inadmissible que encara hui seguisquen morint 287.000 dones cada any per causes relacionades amb la maternitat, el 99% d'elles en països pobres.

- No es pot consentir que la malària continue matant a més de 600.000 persones cada any, també la major part als països que menys tenen.

b) Perquè les bactèries i els paràsits no entenen de fronteres.

- L'augment de la mobilitat de les persones és un factor de risc que multiplica les possibilitats d'importar malalties no endèmiques:

- L'estiu de 2007 es van registrar 217 casos de Chikungunya a Itàlia. Era la primera vegada que es declarava a Europa un brot epidèmic autòcton d'aquesta febre tropical.

- Als Estats Units s'han reconegut més de 300.000 casos del mal de Chagas, una malaltia endèmica de Llatinoamèrica.

c) Perquè els éssers humans hem passat a integrar una comunitat global i això té repercussions:

- L'any 2011 diversos països d'Amèrica del Nord i del Sud van patir brots de xarampió, una malaltia que s'havia considerat eliminada al continent l'any 2002. En el cas de la regió del Quebec, per exemple, es va considerar que havia estat importada per algú que havia viatjat a Europa. El fet que algunes persones no hagueren considerat oportú vacunar-se va provocar la pèrdua de la immunitat comunitària i va fer possible la reaparició de la malaltia.

- La pòlio és una de les candidates a convertir-se en la segona malaltia eradicada del planeta, després de la verola. De moment, encara és endèmica a Nigèria, Afganistan i Pakistan. Mentre no s'elimine d'estos tres països, la resta del món —i en especial alguns països africans en situació de risc— no podran relaxar els esforços i continuaràn havent de fer front al perill de casos importats.  

Tractar la salut de manera global implica un canvi de pensament que, afortunadament, es va extenent i produeix resultats esperançadors. Per desgràcia, tot el que s'ha fet fins ara no és suficient i resulta espantosa la idea de creure que, en el fons, tot es pot reduir a una qüestió de diners. La vida de les persones anònimes serà secundària mentre el més absolut dels valors continuen sent els bitllets.

Pau Rubio @pauinthecloud 
Responsable de comunicació online de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)