Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris periodisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris periodisme. Mostrar tots els missatges

Blog #LaPitjorEpidèmia a Crític

. .


Acabem d'estrenar el blog La Pitjor Epidèmia al diari d'investigació Crític, on publicarem periòdicament informació amb l'objectiu de generar consciència i actitud crítica sobre les causes socials i polítiques que provoquen la pitjor epidèmia en salut del món: la desigualtat en la manera d’emmalaltir i morir.

Home del Blog #LaPitjorEpidèmia a Crític


El projecte Salut, Drets, Acció, que fem conjuntament amb medicusmundi Catalunya i Farmacèutics Mundi, s'està convertint en un espai d'aliances amb altres entitats i projectes del sector social i de la comunicació.

Ara és Crític, un diari de referència a Catalunya en periodisme d'investigació, independent i, sobretot, amb sentit crític, qui ens ha obert una finestra per a poder dir la nostra en salut i drets socials.

Al blog comptarem amb un equip de luxe: la periodista Laia Altarriba, l'investigador expert en determinants socials de salut Joan Benach (Greds-Emconet) i tot l'equip de medicusmundi Catalunya, Farmacèutics Mundi i Quepo. A més, ens acompanyaran col·laboradors puntuals segons la temàtica que treballem.

La proposta és abordar diversos determinants socials i com els hi afecta la desigualtat en l'accés a la salut: sistemes sanitaris, condicions laborals, migracions, guerra, alimentació, aigua i higiene, condicions d'habitatge, territori, política, accés a medicaments i medi ambient.

El primer article publicat Vols guanyar diners? Inverteix en sanitat! realitza una radiografia en profunditat al lucratiu negoci en què s'ha convertit la sanitat arreu del món.

Us convidem a llegir-lo i seguir-nos a partir d'ara també a través del periodisme de Crític, que com molt be diuen ells mateixos, si no és d'investigació no és periodisme.

L'estrany cas de la llibertat de premsa | #AixòésEpD

. .
Aquest post pertany a una campanya de difusió del projecte “Aixó és EpD” que estem duent a terme des de Quepo. Durant 10 dies, 10 col·laboracions de persones vinculades a les temàtiques que abordem. Avui, Sergi Picazo, periodista i company de batalles, reflexiona sobre la nostra proposta de llibertat d'expressió.


“Gràcies a Déu al nostre país tenim tres coses extraordinàriament precioses: la llibertat d’expressió, la llibertat de pensament i la prudència de no practicar-ne mai cap de les dues”. Meravellosa descripció de l’autocensura made in Mark Twain. Als països democràtics no existeix la censura. No existeix tal com l’entenem a Xina, Corea del Nord, Aràbia Saudita o Guinea Equatorial. Però això no vol dir que la llibertat d’informació estigui plenament garantida al 100%. Ni que la pluralitat ideològica, ni que tothom tingui veu ni que el rigor sobre qualsevol fet siguin els objectius suprems dels grans mitjans de comunicació occidentals. A l’Estat espanyol el photoshop de la realitat supera, en el cas d’alguns diaris, televisions i ràdios, els límits d’allò èticament reprovable. 

La nova censura, més enllà de la que apliquen els règims totalitaris, pren moltes i variades formes, i gairebé mai són òbvies. La forma més efectiva de censurar avui dia un tema incòmode és, senzillament, el silenci: no publicar-lo mai o publicar-lo tan petit, tan petit, tan petit que sigui marginal. Aquesta censura moderna, sumada a l’autocensura, s’escola a través d’una sèrie de sibil·lins canals, que no es veuen i que no es mencionen, viatgen en forma d’implícits, xiuxiueigs, de forma quotidiana però irregular -a vegades sí, a vegades no- i sense cap inquisidor jutjant periodistes. El periodista avui s’enfronta a un doble enemic: 1) Els tabús socials manufactarats, els interessos econòmics o les pressions polítiques apreten; i 2) La falta de temps i d’espai i la precarietat laboral dels periodistes acaben d’ofegar. 

Fos a negre. 

Fa vint-i-cinc anys Noam Chosmky i Edward Hermann van teoritzar el Model Propaganda per explicar els mecanismes complexos de la censura i l’autocensura en països democràtics, amb separació de poders i amb la llibertat d’expressió consagrada a les sacrosantes constitucions. Una notícia, per acabar sent publicada, havia de superar cinc factors: a) Les rutines de producció informativa accelerada, b) la influència de la publicitat, c) els interessos de la propietat dels mitjans, d) la por dels plets judicials i/o la persecució policial o parapolicial, e) el consens manufacturat creat en una societat. Tot i això moltes notícies acaben superant aquests filtres, fins i tot, contradint les hipòtesis del Model Propaganda. No es tracta, doncs, d’una ciència exacta. Les esquerdes hi són i cada cop són més grans.

Llums, càmera i... acció!

Sergi Picazo @sergipicazo. 
Periodista. Membre del col·lectiu de periodistes Contrast. Professor associat de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Autor del blog 'El Perseguidor'. Coordinador de l'Anuari Media.cat Els Silencis Mediàtics.