Expliquem silencis.

Volem compartir amb vosaltres el projecte que ens té sense temps d'escriure el blog i que explica, en part, el nostre silenci blogueril: ProjecteFAM. Ja el podeu conèixer a fons al seu web i subscriure-us al blog per estar al dia.

I, el nostre segon silenci amb el que volem trencar és el de la FAM. Un silenci permanent, inexplicable, tràgic, inacceptable que volem trencar embarcant-nos en aquest projecte que ens tindrà molt ocupades i del que esperem en sentireu a parlar molt.

Per començar a entendre'l, us deixem el concepte.

Un projecte de comunicació transmedia per a l'eradicació de la fam

Ens tremola el pols a l’hora de deixar per escrit que 25.000 persones al dia moren de fam. 25.000 persones, 25.000 persones...  

No és una xifra acceptable perquè cap xifra hauria de ser-ho en un món amb tant excedent d’aliments. Són 25.000 persones que deixen de viure en aquest món, que deixen enrere els seus somnis, els seus plans de vida, les seves famílies. De vegades un llegeix, que en un món hiperpoblat, que 25.000 persones perdin la vida és acceptable, de fet, hi ha qui ha plantejat que és necessari. Encara que és clarament inacceptable que el sistema social en el qual vivim no els hi garanteixi el dret a tenir menjar i beguda per a que el seu cos aguanti les vicissituds que els hagi tocat viure. Són 25.000 persones que tenen algú que els estima, que tenen qui els trobarà a faltar. Unes 25.000 persones, pares i mares que deixen orfes a nens i nenes, fills i filles que moren deixen enrere pares amb aquest buit. A Quepo treballem amb moltes organitzacions socials, de justicia social, de drets humans i al llarg d’aquests anys hem anat acumulant una pregunta Com és possible que aquest tema no estigui a l’agenda d’aquestes organitzacions? És més: Com és, siguem sincers, que aquest tema estigui arraconat per la majoria per ser, diguem-ho així, incòmode, pesat, “poc transformador”? Un tema que aborden els que defensen la caritat. Això d’enviar ajuda. De recollir menjar i tal. La fam, sí, sí. Molt dura, la fam.

“Fam” va començar com un acte de rebel·lia cap aquesta actitud. La nostra manera de no acceptar l’inacceptable. Així que ens plantegem fer un projecte fet a mida de cadascun dels grups amb els que creiem que és necessari treballar per tal de generar algun canvi. Pensant en els diferents públics als quals volíem explicar la complexitat de les causes de la fam, ens vam adonar de la quantitat de temes que necessitàvem abordar i els diferents relats que volíem construir, per la qual cosa vam decidir fer un projecte transmedia. No es poden explicar tantes històries, des de tants punts de vista, pensant alhora en els diferents graus de consciència social dels públics sense construir el món de narratives que permet un projecte transmedia.

Necessitem explicar que la fam és política. No és només una qüestió del país on neixes (el país del món mès famolenc no és africà), o de si pateixes una guerra o una sequera. Les 25.000 persones que moren cada dia, ho fan perque viuen en un sistema polític i econòmic global que els perpetua en la seva situació i els impedeix qualsevol alternativa. Com? Això és el que anem a explicar amb FAM.

Com ja sabeu estem portant a terme una campanya de sensibilització de la mà de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, sota el nom "Tenim dret a no ser pobres" al voltant del nostre web didàctic "Això és EpD".
Des de la Xarxa ens fan arribar la informació de les Biblioteques que tenen fons específics al voltant de les 10 temàtiques amb les que hem desenvolupat el projecte d'Educació per al Desenvolupament. Aqui us deixem la informació:

• Biblioteca Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat (fons especial: Moviments socials i societat civil).
• Biblioteca de Caldes de Montbui (fons especial: Pau i solidaritat).
• Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet (fons especial: Fons Joan Gomis de Solidaritat i Cooperació).
• Biblioteca Vapor Badia de Sabadell (fons especial Cultura de la Pau).
• Biblioteca Can Mulà de Mollet del Vallès (Fons Solidari Ezequiel Martín).
• Biblioteca Sant Adrià de Sant Adrià del Besòs (Fons Unesco).

No oblideu que la resta de les 223 biblioteques que formen la Xarxa han organitzat durant aquesta setmana del 14 al 20 d'octubre, al voltant del Dia Internacional per a l'Eradicació de la pobresa, activitats específiques, exposicions, propostes infantils, etc... Alhora que posen a disposició d'usuaris i usuàries el seu prestatge a la Biblioteca Virtual: "Les arrels de la `pobresa" amb guies de lectura i recomanacions d'audiovisuals, amb enfocament d'epd.

Gaudiu de les activitats, les lectures i els audiovisuals. Valen molt la pena. I, si podeu, difoneu ; )

A Quepo ens preocupen molt (per no dir, que ens cabrejen) els nivells de pobresa, tan al Sud com al Nord. Per això hem preparat dues accions de sensibilització específiques al voltant del 17 d'octubre, Dia Internacional per a l'Eradicació de la pobresa. Una d'elles és la campanya amb la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona: Tenim dret a NO ser pobres.  Parlarem d'exclusió social, de prejudicis i de justícia, i reflexionarem sobre aquelles pèrdues de drets al món que generen pobresa.

Durant la setmana, veurem com els interessos pel petroli a l'amazònia peruana estan per sobre dels drets dels pobladors indígenes. Com arrisquen la seva vida a diari milers d'immigrants invisibles per arribar als Estats Units al creuar la frontera amb Mèxic. Donarem voltes al problema de l'accés als medicaments essencials per una gran part de la ciutadania al món. La lluita pacífica que des de fa 25 anys els mestres de Mèxic duen a terme per defensar una educació pública. I també ens plantejarem quins drets laborals s'han perdut pel camí als països que produeixen la major part de la roba que portem.

I quan enfoquem a casa nostra, a la situació de la sanitat i de l'educació públiques, o dels nostres drets laborals...ens adonem que els drets socials bàsics, sobretot al Sud però cada cop més al Nord, no estan garantits.

Creiem que proporcionar eines per donar suport a la ciutadania, que li permeti prendre consciencia de la seva pertinença a un món global, des d'una visió crítica i amb una actitud socialment compromesa, és essencial per a lluitar contra les desigualtats socials i injustícies econòmiques a les que ens trobem sotmeses.

Per això hem pensat en un espai públic i de lliure accés com és la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona per aquesta campanya de sensiblització. Us animem a apropar-vos a una de les 223 biblioteques que en formen part: en elles trobareu els continguts d'Això és EpD i podreu participar de les activitats que les biblioteques han organitzat relacionades amb les temàtiques del web. A més, podeu accedir al prestatge virtual Les arrels de la pobresa: Tenim dret a no ser pobres, amb els continguts, notícies relacionades i una guia de recomanacions de lectura i audiovisuals amb enfocament d'epd disponibles al seu catàleg.

Contra la pobresa...Educació per al Desenvolupament!

Podeu seguir els continguts de la campanya amb el hashtag #DretANoSerPobres a les nostres xarxes socials. Twitter: @quepo_org i Facebook: quepo.org 

Aquest post pertany a una campanya de difusió del projecte “Aixó és EpD” que estem duent a terme des de Quepo. Durant 10 dies, 10 col·laboracions de persones vinculades a les temàtiques que abordem. Avui, Iolanda Fresnillo de la Plataforma Auditoría Ciudadana de la Deuda ¡No Debemos!¡No Pagamos!, reflexiona sobre la nostra proposta d'economia global.

La deuda ha sido reconocida como obstáculo para el desarrollo humano de los pueblos, no sólo en el Sur sino ahora también en el Norte global, tanto por organizaciones de la sociedad civil como por instituciones internacionales y académicas. El Consejo de Derechos Humanos de Naciones Unidas adoptaba el pasado julio de 2012 una resolución en la que se reconocía que “la creciente carga de la deuda que afrontan los países en desarrollo más endeudados, y en particular los países menos desarrollados, es insostenible y sigue siendo uno de los principales obstáculos para conseguir progresos en un desarrollo humano y la erradicación de la pobreza, y que, para muchos países en desarrollo y con economías en transición, el excesivo servicio de la deuda ha constreñido severamente su capacidad de promover el desarrollo social y de proveer los servicios básicos para crear las condiciones para la satisfacción de los derechos económicos, sociales y culturales”.

La deuda ha sido durante décadas una herramienta que ha transferido del Sur Global al Norte Global ingentes cantidades de riquezas (tanto en forma de riquezas monetarias como de recursos naturales). Entre 1985 y 2010 la transferencia neta sobre la deuda externa pública de los países que el Banco Mundial califica como “en desarrollo” es de 530.000 millones de dólares negativos (es decir, la diferencia entre las sumas recibidas en nuevos préstamos y el total de pagos de la deuda, incluyendo capital e intereses). Esta transferencia de recursos monetarios ha ido acompañada de la imposición del capitalismo neoliberal, que se ha hecho camino en todo el mundo en parte gracias al mecanismo del endeudamiento. ¿Les suena?

Esta transferencia de riquezas entre deudores y acreedores se traslada ahora al Norte, haciéndose cada vez más evidente que el trasvase no es de países empobrecidos a ricos, sino un trasvase desde los desposeídos, las clases populares y trabajadoras a escala global hacia las élites propietarias del capital y los medios de producción. La deuda como una herramienta de transfusión de riquezas del 99% al 1%.

A pesar que la centralidad del debate de la deuda está ahora en los países de la periferia europea, la crisis de la deuda en los países del sur global no es cosa del pasado y los altos niveles de endeudamiento siguen suponiendo un importante obstáculo para el desarrollo. Volviendo al Consejo de Derechos Humanos de Naciones Unidas, “la deuda de los países en desarrollo ha seguido aumentando, y no solo ha limitado sus perspectivas de desarrollo sino que también ha mermado su capacidad para crear las condiciones que se requieren para el ejercicio de los derechos humanos, en particular los derechos económicos, sociales y culturales”

Casi un tercio de los países de bajos ingresos están con problemas de deuda o en alto riesgo de sobreendeudamiento. Los llamados Pequeños Estados Insulares en Desarrollo, en particular los del Caribe, afrontan mientras escribo estas líneas un grave problema de sobreendeudamiento. Por ejemplo, St. Kitts y Nevis tiene una deuda pública cercana al 200% del PIB (por encima de la deuda/PIB Grecia). Jamaica, paraíso en las mentes de muchas de nosotras, afronta estos días una dura negociación con el FMI y los acreedores del Club de París para conseguir una cancelación parcial de su deuda (un alivio como le llaman las instituciones financieras internacionales). Obviamente, como sucede en Grecia, la negociación gira entorno al nivel de medidas de austeridad, privatizaciones y otras reformas neoliberales que deberá acometer el país caribeño si quiere recibir la ansiada reducción de su deuda. Egipto o Túnez, herederas de las deudas de los dictadores Mubarak y Ben Alí respectivamente, se encuentran en una situación similar, pasando de la dominación del dictador a la del FMI a causa de una deuda impagable.

En total, y según datos publicados recientemente por el Banco Mundial, la deuda total de los “países en desarrollo” era en 2011 de 4,9 billones de dólares, subiendo de 4,4 billones de dólares en 2010. El stock de la deuda de los “países en desarrollo” se ha más que doblado desde 2000 cuando llegaba a 2,1 billones de dólares. Y eso sin contar una creciente deuda interna (del Estado con acreedores internos, muchos de los cuales son banco extranjeros al estilo del BBVA que se han instalado en los países) y una también pujante deuda privada (de los actores privados de las economías de esos países), que muy probablemente acabará siendo socializado.

En el contexto de la crisis económica global, los países del Sur, especialmente los más empobrecidos, acuden al crédito para suplir los impactos de la crisis en sus economías. Los países empobrecidos, después del estallido de la crisis, han visto reducidos sus ingresos por exportaciones, los precios de materias primas se han vuelto extremadamente volátiles (atrayendo inversores que huyen de los mercados de deuda y bancario), los ingresos por remesas de migrantes han caído y las empresas multinacionales han incrementado los niveles de repatriación de beneficios.

A ello hay que añadir los impactos de la fuga de capitales y evasión fiscal, que en los países del Sur supone una pérdida de miles de millones de dólares que podrían evitar el endeudamiento. Según Eurodad, “los flujos financieros ilícitos hacia el exterior desde los países en desarrollo se acumulan hasta 1,3 billones de dólares cada año” Como resultado de la evasión fiscal de las empresas multinacionales los países pobres pierden hasta 160 mil millones de dólares al año en ingresos fiscales.

En este momento de evidente fracaso del sistema capitalista como modelo económico que garantice las necesidades y el bienestar de la población (un fracaso que muchas venimos denunciando desde hace muchos años pero que ahora se hace incontestable), es importante que no afrontemos la crisis de la deuda de la eurozona como un problema aislado, como algo que sólo nos sucede a nosotras porque, siendo las economías “holgazanas” del Sur de la próspera Europa, hemos estado viviendo a crédito y por encima de nuestras posibilidades. No, no es así. Esta crisis de la deuda no es más que un síntoma de la crisis del capitalismo. Y diría más, es otra fase de aquella crisis de la deuda de los 80 que aún siguen arrastrando muchos países de América Latina, África y Asia.  

Cuando busquemos salidas a la crisis, no nos olvidemos del Sur, como diría Forges.

 

Este texto es una versión muy resumida del publicado en el Anuario de la “Plataforma 2015 y más” y que podéis encontrar aquí.

Iolanda Fresnillo. @ifresnillo 
Investigadora en el Observatorio de la Deuda en la Globalización - ODG desde mayo de 2002 hasta el año pasado, cuando inició nuevas aventuras profesionales. Desde el ODG participó en el equipo que ideó y llevó a cabo el proyecto Interferències, con gran éxito de crítica y público. Actualmente hace de consultora precaria y pasa el rato luchando contra la deuda en la Plataforma Auditoria Ciudadana de la Deuda ¡No Debemos! ¡No Pagamos!. Con los años se ha hecho especialista en temas de deuda ilegítima, finanzas responsables e instituciones financieras internacionales.

Avui començem amb una campanya de dinamització del nostre projecte Això és EpD. Hauria de dir del nostre "darrer projecte" per què no l'hem estrenat con bombo y platillo però lo cert és que ja està sobre la taula d'alguns potencials beneficiaris i s'està utilitzant en algunes aules. Una campanya que tindrà la col·laboració de 10 autores que reflexionaran sobre les 10 temàtiques del projecte: dret a la vida, a l'educació, governabilitat, etc...

L'objectiu d'aquesta web és aprofitar el potencial del llenguatje l'audiovisual per acostar l'educació al desenvolupament a les aules, especialment a les universitàries. O dit, d'una altra manera, una manera d'acostar les problemàtiques sobre les quals treballen les ong a la societat, a un espai de debat i de transformació social com ho són (i molt més que ho haurien de ser ) les universitats.

Té altres objectius, com fer-ho de forma conjunta, enfortir la xarxa. Organitzacions que batallen sobre la mateixa problemàtica, dirigint-se juntes a la gent. Un desig de Quepo, que el sector actuï i es dirigeixi a la societat més en bloc. Més com lo que són, agents de transformació social transversals.

I bé com que això és un post al blog i no una entrega de premis, no em puc enrotllar amb les gràcies, però és que hem comptat amb un equip al que tenim tant que agraïr-li. Així és que quedi per escrit el meu agraïment personal a les persones que l'han fet possible.

Esperem que el difoneu, l''utilitzeu, l'amplieu, el transformeu, el milloreu....

Podeu seguir la campanya visitant aquest blog cada dia, on hi trobareu l'article de cadascún dels autors. Visitant el nostre facebook acabadet d'estrenar i seguint-nos a tuiter o seguint el hashtag #AixòésEpD.