Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hospital Sant Joan de Déu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hospital Sant Joan de Déu. Mostrar tots els missatges

Simbiosi sanitària

. .

Creiem que els canvis de paradigma a una societat es produeixen per grups de persones valentes, que creuen fermament en allò que fan i pel que lluiten cada dia. Hospital Amic n'és un gran exemple.


No entenen un altre manera de tractar als infants hospitalitzats, i d'això te n'adones quan parles amb qualsevol de les persones de l'equip. La paraula “cura” va molt més enllà d'una atenció física al focus del mal: la por, l'ansietat, els bloquejos emocionals que genera la malaltia en un nen o una nena. No només orbitan al voltant d'aquesta, sinó que, tal i com expliquen el Dr. Antonio Garcés o la infermera-psicòloga Nuria Serrallonga, influeixen en tot el procés de manera positiva o negativa, segons l'atenció dedicada.

Pot sembla innovador, però “només” estan implementant els drets dels nens i les nenes hospitalitzats, ja protegits segons la Carta Europea de l'any 1986.

Una de les conseqüències secundàries, que no menys important, és l’estalvi en la inversió econòmica a mig termini, ja que s’ha demostrat que amb un treball coordinat com el d’Hospital Amic, el procés d’hospitalització s'escurça.

Explicant-ho així sembla lògic i evident, però realment no ho és, i tal i com s'està desvirtuant l'estat del benestar al nostre país, ens allunyem molt d'aconseguir implementar-ho a tot arreu. Quan hi ha persones que poden morir a una llista d'espera, pot semblar absurd exigir que a més es vulguin tenir en compte les seves emocions.

Les persones valentes han de fer front a moltes recances, i aquesta és una, la de les prioritats.

Una altra lluita és dins del propi sistema sanitari: no tothom veu la necessitat de que un pallasso o el propis pares entrin a quiròfan; que els gossos puguin estar a qualsevol espai de l'hospital, encara que aconsegueixin que un nen accepti la seva cadira de rodes; que a través d'un dibuix es pugui detectar la negació d'una amputació d’una cama,...hi ha tants exemples com nenes i nens.

Per això era molt important aconseguir visibilitat i legitimitat per part del sector sanitari. Per la resposta que hi va haver a l'auditori de l'Hospital Sant Joan de Déu la setmana passada, a la presentació interna del vídeo, creiem que un primer pas per aconseguir-ho està fet.

Aquí el podeu veure: