La primera injustícia de totes és, potser, la que converteix l'acte de nàixer en una ruleta russa. En funció del lloc on et pareixen pot existir una diferència de fins a 35 anys en la teua esperança de vida.
Aquells qui decideixen pels altres han tingut molta pressa en traslladar les seues fàbriques als racons més recòndits del planeta i molt poca a l'hora d'exportar també els drets de què gaudien ells mateixos. Però sense pretendre-ho, han obert una via a l'esperança. Si s'ha pogut globalitzar l'economia d'esta manera, per què no fer el mateix amb la salut? És la pregunta que es fa cada dia l'exèrcit de persones que treballa perquè aquest siga realment un dret universal. És l'objectiu de tota la gent que considera que una qüestió tan fonamental no pot ser tractada individualment pels governs dels diferents països.
Ha arribat el moment d'abordar la salut des d'una perspectiva global. D'arguments en sobren:
a) Per solidaritat, per justícia, perquè es tracta d'un dret que hauria de ser igual per a totes les persones, independentment del seu lloc de naixement, sexe, raça i orientació sexual:
- És inadmissible que encara hui seguisquen morint 287.000 dones cada any per causes relacionades amb la maternitat, el 99% d'elles en països pobres.
- No es pot consentir que la malària continue matant a més de 600.000 persones cada any, també la major part als països que menys tenen.
b) Perquè les bactèries i els paràsits no entenen de fronteres.
- L'augment de la mobilitat de les persones és un factor de risc que multiplica les possibilitats d'importar malalties no endèmiques:
- L'estiu de 2007 es van registrar 217 casos de Chikungunya a Itàlia. Era la primera vegada que es declarava a Europa un brot epidèmic autòcton d'aquesta febre tropical.
- Als Estats Units s'han reconegut més de 300.000 casos del mal de Chagas, una malaltia endèmica de Llatinoamèrica.
c) Perquè els éssers humans hem passat a integrar una comunitat global i això té repercussions:
- L'any 2011 diversos països d'Amèrica del Nord i del Sud van patir brots de xarampió, una malaltia que s'havia considerat eliminada al continent l'any 2002. En el cas de la regió del Quebec, per exemple, es va considerar que havia estat importada per algú que havia viatjat a Europa. El fet que algunes persones no hagueren considerat oportú vacunar-se va provocar la pèrdua de la immunitat comunitària i va fer possible la reaparició de la malaltia.
- La pòlio és una de les candidates a convertir-se en la segona malaltia eradicada del planeta, després de la verola. De moment, encara és endèmica a Nigèria, Afganistan i Pakistan. Mentre no s'elimine d'estos tres països, la resta del món —i en especial alguns països africans en situació de risc— no podran relaxar els esforços i continuaràn havent de fer front al perill de casos importats.
Tractar la salut de manera global implica un canvi de pensament que, afortunadament, es va extenent i produeix resultats esperançadors. Per desgràcia, tot el que s'ha fet fins ara no és suficient i resulta espantosa la idea de creure que, en el fons, tot es pot reduir a una qüestió de diners. La vida de les persones anònimes serà secundària mentre el més absolut dels valors continuen sent els bitllets.
Pau Rubio @pauinthecloud
Responsable de comunicació online de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada