3 de desembre, Marijn Dekkers director executiu de Bayer explica clarament en una conferencia un pensament sovint difícil de demostrar: “Nosaltres no desenvolupem aquest medicament per als indis, sinó per als pacients occidentals que se'l poden permetre". Aquest és un posicionament amagat, extrapolable a molts altres sectors industrials. Però en aquest cas el projecte que hem fet amb Medicus Mundi Catalunya i Farmamundi Catalunya tracta justament de l'accés als medicaments i el problema originat per la industria farmacèutica i la privatització del que hauria de ser el dret a produïr medicaments accessibles per a tothom.

Medicaments que no curen és un projecte fet per sensibilitzar i educar sobre la onada expansiva de desigualtat que es genera amb un sistema de patents perfecte per enriquir enormement a grans multinacionals del fàrmac però totalment desastrós per al bé comú dels éssers humans del planeta. Tant desigual com que només el 20% de la població mundial consumeix el 80% dels medicaments que es produeixen o el que vindria a ser el mateix, en termes globals els medicaments són per als rics i els pobres no tenen dret a curar els seus mals i malalties.

A partir d'un web amb un vídeo i tres propostes de tallers per a joves, tot dissenyat per la seva aplicació digital a l' aula, es desgranen els continguts per entendre com aquest fet genera tot un seguit de desequilibris. La complexitat de les donacions de medicaments que si no es fan bé acaben sent perjudicials. El mal cap al medi ambient que genera una producció desmesurada de químics complexes que sovint es llençen. El Web és l' eina per entendre aquestes i altres problemàtiques. L'usuari o professor parteix del vídeo i pot anar profunditzant, fent els tallers o ampliant informació, a les diferents referències.

Marijn Dekkers es va retractar del que havia dit. Segurament el director de comunicació de Bayer li va explicar el milions que es gasten cada any en camuflar la veritat. Es dediquen a fer gran una empresa, venent medicaments a preus disparats només per als que s'ho poden permetre. Però ara tots sabem el que pensa Marijin i podem entendre que és el mateix que pensen la resta de companys directius de la resta de multinacionals farmacèutiques que cada dia s'oposen a que es puguin fabricar genèrics per salvar vides i curar malalties. Nosaltres esperem que Medicaments que no curen sigui una eina per a tothom, però en especial per docents, que ens ajudi a ser conscients d'un tema, tan important com poc conegut.

Avui es el dia internacional sense bosses de plàstic....
Jo tenia la sensació que havíem avançat amb les campanyes de la Fundació Prevenció i Residus en què hem participat.... Al meu mercat he pogut veure com, a poc a poc, cada vegada es veu més gent amb cabassos i carrets o bosses de tela... però amb les dades que ens donen avui sembla que el que avancem per una banda ho retrocedim per una altra. A Catalunya encara consumim 26 milions de bosses setmanals, 465 per llar cada any o 179 per persona cada any. D'altra banda, mentre les cadenes han reduït les bosses, el comerç de proximitat les ha augmentat un 16%. Això és molt significatiu, perquè aquests comerços lliuren el 85% del total de bosses. No cal extendre's ara amb el que això implica a nivell de contaminació ni amb l'absurd de fer servir 5 minuts una cosa que contaminarà durant 500 anys...

 

Continuem traient-nos la bossa del cap... Que no te l'endossin!

Vivim diàriament la transformació de les tecnologies de les quals cada dia estem més envoltats. Potser és menys perceptible però també vivim una transformació molt important de les narratives, els llenguatges, continguts i suports de les històries que s'expliquen. En aquest sentit cada cop sentim parlar més de crossmedia, transmedia, multiplataforma, webdocumental, etc, etc. És a dir, comunicació, o més aviat, la comunicació que s'ens vé a sobre.

El Tribeca Film Institute ja fa dos anys que es troba inmers en l'exploració dels formats digitals i interactius. Ara acaba de publicar aquest meravellós informe en format web/audiovisual. No pot ser més adient per els que ens dediquem a això que senyala el seu títol: la transformació social feta des de la comunicació. El document és molt útil per aprendre i entendre en quin punt estem de tot això que podríem anomenar "noves narratives", i de pas ens facilita moltes idees, recursos i informació útil sobre transmedia i documental interactiu. També sobre el que fan al propi institut. Perfecte per tenir una idea de cap a on hem de pensar els projectes de comunicació, sensibilització i transformació social amb amplias posibilitats per incloures enfocaments de EPD

La informació de aquest post arriba gracies a @maria_yanez

-Hola!

Encara que no ho sembli només fa 14 dies que hem començat l'any, així és que, Feliç any nou a tothom!

Un breu post per donar les gràcies a totes les persones que ens heu ajudat a fer possibles tants projectes al llarg de 2012 amb les vostres qüotes de soci i donatius! Es presenta un any difícil però tenim intactes les ganes i la il·lusió per continuar produint, construint, comunicant i batallant el què calgui i allà on calgui. Estem feliços de continuar comptant amb el suport aquest any. Aquí us deixem un tast d'alguns projectes d'aquest any per a les que no els conegueu.
 

Una abraçada per a tothom de tot l'equip Quepo!

www.quepo.org
quepoblog.blogspot.com
twitter/@quepo_org
youtube.com/fundacionquepo
vimeo.com/quepo

La verdad es que de repente este titular se nos hace enorme. Después de dos años de trabajo conjunto con ODG en este, nuestro primer largometraje de ficción, hace menos de un mes empezamos a sospechar que esto del CC podría llegar a suceder. Si, tal como efectivamente haremos, lográbamos estrenar la película en noviembre estaríamos haciendo un poquito de la historia del cine y del movimiento por la cultura libre. Pero teníamos nuestras dudas ¿nosotros? ¿en serio?. Así que nos reunimos con Ignasi Labastida (quien introdujo las licencias Creative Commons en España) para que nos confirmase que estábamos en lo cierto. Y así fue: todo indica que Interferències será, efectivamente, la primera película de ficción del cine nacional creada en Creative Commons (perdón que me repita pero necesito hacerlo para acabar de creerlo).

Para los que dudan o no saben de que hablo las licencias Creative Commons son unas licencias de derechos de autor más flexibles que el Copyright que se basan en la idea de copyleft. Así el autor puede determinar que usos se pueden dar a su obra, permitiendo una mayor flexibilidad necesaria para una mayor difusión en la red. Aquí dejo un vídeo.

En un momento complejo, en el que a diario estamos transformando y luchando por una cultura libre (no confundir con gratuita), buscando nuevos caminos y formulas para gestionar nuestro trabajos y sus derechos, en un momento de tanta tensión, con leyes Sinde, detenciones en la SGAE y etc, etc, es un gran paso. Por primera vez una película libre de copyright llegará a una sala de cine.

Ha sido un regalo para todo el equipo, creado desde la colaboración desinteresada de más de 150 personas,empresas y organizaciones. Eso también acaba reflejando el sentido y el espíritu del creative commons, el sentido más profundo de crear la cultura de una forma compartida, colaborativa. Sin duda la noticia es un gran regalo para el proyecto pero sobre todo, un gran regalo para nuestra organización que, desde el año 2007 en el que empezamos a existir y producir, hemos apostado por la cultura libre. En Quepo todos los videos y toda nuestra producción está licenciada bajo esta modalidad. Entendemos que en este momento de cambio global de paradigma en la gestión, uso y consumo de la cultura es necesario apoyar el debate sobre los derechos de autor, su gestión y su protección. En realidad, el debate se ha hecho un hueco por sí mismo en la sociedad, no obstante, es necesario que las industrias culturales se abran a escuchar y dialogar sobre otros modelos de gestión y otros modelos de creación, sobre otros modelos -en general. Cada día se hace más evidente que la defensa ciega de un único modelo hegemónico es algo absurdo en la era de Internet y el conocimiento libre y compartido.

Nosotros desde Quepo, como organización integrada y compuesta por parte de la industria audiovisual siempre hemos querido dar ejemplo de esa otra manera de producir cultura. Además, nos ofrece la oportunidad de ser más coherentes con los que hacemos y con el mercado donde nos movemos y con el cual nunca hemos querido competir. Como parte de este sector nos ofrecemos como espacio de prueba, experimentación e innovación también de estos nuevos modelos. Por eso desde el principio siempre tuvimos claro que Interferencias sería una obra colaborativa y abierta, con licencia libre, ofreciendo a distribuidoras y exhibidores la posibilidad de utilizar esta película como banco de pruebas para la propia industria. Queremos responder ¿qué pasa si se estrena una película a la vez en cine y en Internet? ¿deja acaso la gente de ir al cine? ¿en la sala de cine habrá igualmente espectadores dado que el que se desplaza hasta ahí es porque disfruta de ver pelis en pantalla grande? Estas preguntas y muchas más deberán encontrar su respuesta a partir de la experiencia práctica y el ensayo error. No hay otro camino.

Esta, también es una alegría compartida con ODG, que han sido unos compañeros de viaje formidables para un proyecto tan complicado y extenuante como este. Ambas organizaciones estamos felices de haber coincidido en el tiempo con los indignados y de ofrecer, dado el momento actual de lucha y tensión social en el que vivimos, una obra coherente con la filosofía que hay detrás de las licencias libres: que el trabajo cotidiano por las libertades colectivas vea una primera película que refleja precisamente estas luchas. Como ya dije en otro post... no se cómo ha pasado pero desde luego.... Interferencias está en el tiempo del mundo.... y cada vez … cada día será menos nuestra y más de todos...

Sigue las noticias de la peli en http://interferencies.cc

Avui ha estat la nostra primera reunió com a observadors en la Comissió de Comunicació del Comitè Internacional del WSF (World Social Forum). Ens sentim petits però estem contents de sentir que aportem el nostre trosset d'experiència en el videoactivisme i la comunicació. Ens surt treball per tot arreu :) i més en aquests temps... de models en crisi, d'espais per construir, de projectes sense finançament que es reinventen...

El Fòrum Social Mundial per als que no el conegueu és un espai per al debat democràtic d'idees, reflexions, formulació de propostes, intercanvi d'experiències i articulació de moviments socials, xarxes internacionals, ONG i altres organitzacions de la societat civil que s'oposen al neoliberalisme i al domini del món pel capital i per qualsevol forma d'imperialisme. Així es van definir al 2001 a Porto Alegre al Brasil en la seva Carta de Principis, en néixer com a contrapunt a Davos, el Forum Econòmic Mundial que se celebra per les mateixes dates cada any. Avui en el nostre segon dia de reunió a París, estem fent una avaluació sobre com van afectar els problemes logístics de l'últim esdeveniment del FSM a Dakar, Senegal, al treball de la comissió de comunicació.


Però és impossible fer una avaluació de Dakar sense recordar que bullia la revolució a Tunísia i que l'últim dia vam tancar l'Assemblea dels Moviments Socials amb l'anunci de la caiguda de Mubarak. Avui recordavem amb Taoufik Ben Abdalah i Gustav Massiah com els tremolava la veu en anunciar-ho a pulmó. Parlant sobre la infraestuctura d'Internet disponible, un dels compis de la comissió, Allah de Tunísia, destacava com de rellevant havien estat Internet i les xarxes socials a les revolucions àrabs. S'atrevia a dir quantes vides havien salvat les xarxes socials a la Plaça Tahrir. I jo no podia parar de pensar en Sarkozy.

Monsieur Sarko es va aixecar ahir al matí amb una idea al cap: “Los gobiernos son los únicos representantes legítimos de la voluntad general para ejercer un control de Internet... advierto de los riesgos de "caos y anarquía" que puede suponer olvidarlo”. Si això ho hagués dit a casa seva esmorzant tindria un nivell de preocupació però desafortunadament ho va dir a dos dies de la reunió del G8, a Rupert Murdock - president de News Corporation, Erich Schmidt - president de Google, Mark Zuckerberg - fundador de Facebook, Jimmy Wales -fundador de Wikipedia, John Donahoe - president de Ebay, Maurice Levy de Publicis i Stéphane Richard – president de France Telecom.

El que deia al principi, que se'ns gira feina a tots que no vegis....