Simbiosi sanitària

Creiem que els canvis de paradigma a una societat es produeixen per grups de persones valentes, que creuen fermament en allò que fan i pel que lluiten cada dia. Hospital Amic n'és un gran exemple.

No entenen un altre manera de tractar als infants hospitalitzats, i d'això te n'adones quan parles amb qualsevol de les persones de l'equip. La paraula “cura” va molt més enllà d'una atenció física al focus del mal: la por, l'ansietat, els bloquejos emocionals que genera la malaltia en un nen o una nena. No només orbitan al voltant d'aquesta, sinó que, tal i com expliquen el Dr. Antonio Garcés o la infermera-psicòloga Nuria Serrallonga, influeixen en tot el procés de manera positiva o negativa, segons l'atenció dedicada.

Pot sembla innovador, però “només” estan implementant els drets dels nens i les nenes hospitalitzats, ja protegits segons la Carta Europea de l'any 1986.

Una de les conseqüències secundàries, que no menys important, és l’estalvi en la inversió econòmica a mig termini, ja que s’ha demostrat que amb un treball coordinat com el d’Hospital Amic, el procés d’hospitalització s'escurça.

Explicant-ho així sembla lògic i evident, però realment no ho és, i tal i com s'està desvirtuant l'estat del benestar al nostre país, ens allunyem molt d'aconseguir implementar-ho a tot arreu. Quan hi ha persones que poden morir a una llista d'espera, pot semblar absurd exigir que a més es vulguin tenir en compte les seves emocions.

Les persones valentes han de fer front a moltes recances, i aquesta és una, la de les prioritats.

Una altra lluita és dins del propi sistema sanitari: no tothom veu la necessitat de que un pallasso o el propis pares entrin a quiròfan; que els gossos puguin estar a qualsevol espai de l'hospital, encara que aconsegueixin que un nen accepti la seva cadira de rodes; que a través d'un dibuix es pugui detectar la negació d'una amputació d’una cama,...hi ha tants exemples com nenes i nens.

Per això era molt important aconseguir visibilitat i legitimitat per part del sector sanitari. Per la resposta que hi va haver a l'auditori de l'Hospital Sant Joan de Déu la setmana passada, a la presentació interna del vídeo, creiem que un primer pas per aconseguir-ho està fet.

Aquí el podeu veure: